Vaig trobar molt emotiva la celebració de la vigília pasqual. De nit, a les portes del temple que romania but i a les fosques. Gairebé sense paraules, perquè ens parli el gest: el capellà …

  Comentant la conversa que vaig tenir ahir  baixant de la muntanya amb la parella amiga, vaig escriure que vaig parlar-los de les escletxes que ens permeten  besllumar les clarícies del misteriós més enllà. La…

  Dino amb mossèn Joseph Greethafonkalan, rector de Bossòst i dels altrs pobles del Baix Aran. Se’m queixa de la pèrdua de la religiositat de la gent. Jo li comento que l’Església no ha sabut…

No volia baixar de Bossòst sense haver-me acostat al Montardo, l’excepcional muntanya que tanca (o obre) la vall que baixa fins al bonic poble d’Arties, anomenada Valarties. D’aquesta muntanya me’n vaig enamorar quan era molt…

Escric la glosa d’avui quan encara no són les 7 del matí. He dormit bé però m’he despertat diverses vegades. Des de l’habitació de l’hotel –que dóna a la carretera convertida en “rambla”del poble– veig…

  Quan us arribi la glosa d’avui jo ja seré a més de mig camí de Bossòst. Me’n vaig a la Vall d’Aran a passar el fort de la Setmana Santa. Vull descansar físicament i…

A mi m’agrada molt, la neu. Fa dies que tinc ganes de fer una escapada a Núria per passar unes hores en un paisatge nevat. L’anada a Vall de Neu encara me’n va fer venir…

El lloc és a pop d’Òrrius, però jo, seguint la “nostra” carreretera vaig anar-hi per la Roca, per agafar la que puja i baixa a Mataró i, en ser a prop del coll, em vaig…

(Continuo amb els apunts que vaig fer en un seguit de sortides a llocs propers, per conèixer els paratges més pròxims. Avui penjo al bloc la breu nota dedicada a l’ermita de Santa Quitèria, de…