D’aquí a unes hores al Parlament de Catalunya s’iniciarà el ple que tot fa pensar que serà decisiu, perquè s’acordarà la posició que adoptarà el govern: si aprova la declaracoió d’independència o es decideix per les eleccions… I a veure què farà demà el govern espanyol amb el 155. Hores d’espera. D’estar connectats a la ràdio a partir de les 5, seguint els successos d’avui de i demà a Madrid i a Barcelona. Mentrestant m’escapo una estoneta i penjo al bloc una altra excursió veïna, a partir dels apunts que en vaig fer. Uns apunts que són de l’octubre de 1985. De 32 anys enrere! Ara recordo més o menys l’itinerari, i l’agomeracióde visitants que s’aplegava els diumenges a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Recordo el bar adosat a l’esglesiola, les taules i cadires, els fogons per coure la carn a la brasa. Tot molt senczill i rudimentari…

El lloc és a pop d’Òrrius, però jo, seguint la “nostra” carreretera vaig anar-hi per la Roca, per agafar la que puja i baixa a Mataró i, en ser a prop del coll, em vaig acostar a l’emita, que es troba a tocar de la carretera. Tot al seu entorn s’obre (o s’obria, ves a saber!) una ampla planura. D’allí estant vaig seguir el sender que es dirigeix cap a ponent, conegut amb el nom de camí dels Séllecs, perquè passa besant el turó dels Séllecs (que queda a la dreta si vaig de l’ermita enllà, per trobar la carretera que em durà a Alella). Per això s’anomena, també, camí de la Cornisa.

Notareu que he escrit Séllecs amb “s” i accent agut, que és tal com veig que apareix  a l’Atlas Topogràfic de Catalunya, de la Generalu¡itat de Catalunya. El sender passa pel bosc dels Séllecs; mirant a migdia (costat esquerra) ofereix esplèndides vistes del Maresme: molts abres i matolls, bastantes urbanitzacions i molt de mar i, sobretot, molt de cel.  Remarcar que a mig fer en un encreuament de camins es troba el dolmen la Roca d’en Ton, i un seguit d’enterraments (suposo ibèrics) en el terra.

I mirant enrere, la bonica silueta del castell de Burriac.