Ahir, parlant de l‘escapada que vam fer a l’ermita de Sant Mateu vaig fer una al·lusió a les visites que ja hi havia fet, anys enrere. Un cop a casa vaig buscar en els àlbums on guardo dibuixos meus les notes que recordava que havia fet en alguna d’aquelles sortides, i vaig trobar uns apunts no solament sobre Sant Mateu, sinó d’altres llocs propers.

Vaig pensar que seria divertit reproduir-los parcialment aquí: personalment com a record i, pels qui visiteu aquest bloc, potser com un estímul per anar-hi. L’apunt d’avui és sobre l’ermita de Sant Mateu. Un segon el dedicaré a Santa Quitèria. Un tercer, als Cèllecs i a l’ermita de Sant Bartomeu i un quart, a Santa Maria de Martorelles. Tot molt  a prop de Santa Coloma, tot molt senzill i familiar. Seran unes gloses de distensió en dies de voràgine política. Crec que va bé cercar una mica de pau i tranquil·litat i per obtenir-ho, res com acudir a la natura.

En lloc d’aquests apunts (ja antics, amb més de trenta anys al damunt!) hauria pogut posar fotografies. Però he pensat que aquestes notes de color i el traç ingenu i maldestre faran que les evocacions tinguin un cert to irreal i de somni, cosa que també ens anirà bé: gronxar-nos tot somiant.

No oblido, amb tot, que entrem en una setmana decisiva del procés, i que ens caldrà ser al peu de canó.