Quan us arribi la glosa d’avui jo ja seré a més de mig camí de Bossòst. Me’n vaig a la Vall d’Aran a passar el fort de la Setmana Santa. Vull descansar físicament i anímicament. Canviar de paisatge –de la ciutat a un poble de muntanya– i substitució de l’agenda personal per una agenda marcada per les festivitats del poble.

Bossòst és un poble grandet, té uns 1.800 habitants. Però la part moderna és fora del casc antic: el nucli, de fort caràcter, els presideix la preciosa església romànica. Vull viure la litúrgia de Setmana Santa intentant confondre’m amb la gent, i vivint unes celebracions que en aquest lloc troben el marc adequat (tot i que la gent se n’evadeix, abocada a la llarga carretera que fa de rambla, on hi ha les botigues i els restaurants que esperen sobretot la visita dels francesos, que són a escassos quilòmetres de Bossòst.

I les muntanyes de marc físic. Amb la seva vida: el riu Garona que s’esmuny amb presses, els boscos que se’ns tiren al damunt. I, aquests dies, el fred, la pluja, la neu.

Dies de repòs i  –espero–, de vivències fondes.