Carta al bisbe Omella

Benvolgut germà en Jesucrist: m’assabento pels mitjans de comunicació que destacats membres del govern català us demanen a vos i al pare abat de Montserrat que intercediu davant del Vaticà, perquè algun destacat personatge de la cúria vaticana faci de mitjancer entre els governs català i espanyol, per tal d’encetar un diàleg per resoldre el conflicte que estem vivint, i que enfronta ambdós governs. La notícia m’arriba quan acabava de veure el vídeo (*) on apareix el Papa Francesc parlant amb un grup de joves de l’associació Viure en cristià, en què els diu que “Involucrar-se en la política és una obligació per als cristians (…) perquè la política és una de les formes més altes de la caritat, ja que cerca el bé comú”. Recordareu que d’aquest tema us en vaig parlar en el dinar de la parròquia Major de Santa Coloma i novament, en el dinar “familiar” a la parròquia de Sant Joan Bapista del Fondo, en la celebració dels 50 anys de la inauguració del temple parroquial.

Em vaig queixar perquè vos, en ser consultat sobre el problema que viu (i pateix) Catalunya veu dir que el que calia fer era resar i demanar que la gent s’entengui. Una forma de defugir el problema –us vaig dir– que sovint adopta l‘Església, quan la caritat (o compromís cristià) ha de baixar a la terra, també en el cas concret de Catalunya; denunciar els abusos i defensar el dret dels pobles a autodeterminar-se. Per això em satisfà que us oferiu a intercedir davant dels dos governs per mirar de fer possible  un diàleg que posi fi al contenciós. Ser al costat de les persones i dels pobles és l’actitud que sovint ha exercit l’Església, i que adoptaren les parròquies de Santa Coloma els anys de la dictadura franquista, com moltes d’altres llocs i molts religiosos i religioses, igual que molts laics i laiques.

Si em vaig atrevir a manifestar-vos la meva crítica va ser pel respecte i amor que professo a l’Església, i pel paper que reconec en la figura dels bisbes. I mogut, és clar, per l’amor que tinc a la meva terra que, a més d’estimar-la com a fill que en sóc, seguint en certa manera el pensament del gran bisbe Torras i Bages, me la miro com un do de Déu. Torras i Bages sostenia que els estats els fan els homes mentre que les nacions (els pobles o les pàtries) vénen de Déu. En una societat laica com la nostra no cal pujar tan amunt, per estimar la pàtria. Però la descoberta que fa el creient de la presència de l’alè diví en totes les coses, li és un estímul per estimar la pàtria i la gent, potser amb major intensitat. Quan vau venir al Fondo, benvolgut bisbe Omella, us vaig oferir dos llibres meus: el dedicat al compromís de l’església colomenca amb la nostra ciutat, i el de Santa Coloma a Catalunya. Els dos deixen veure la presència de l’Església en el nostre dia a dia.

Rebeu la meva més cordial salutació, amb el desig que la vostra intercessió sigui profitosa.

 

 

(*) El video es pot veure a la columna dreta del bloc.