És de notar que el mes de novembre dona pas al fred hivern que, d’uns matins ençà, ja es nota. I hi penso observant els parterres del pati-jardí de la Residència: els Hibiscus ja fa dies que han quedat sense cap flor, deixant pas als petits exemplars de Pensaments, amb la característica flor de colors vius, descarats i cridaners.

¿Una possible imatge de la situació climàtica, de la lluita de la natura per donar pas a la diversitat de les estacions, malgrat el maltracte que rep dels humans? Llegeixo que l’endemà mateix del devastador accident nuclear de Txernòbil la vegetació hi esclatava amb més ufana que mai.

Que bé que respondria la natura si els humans no la malmetéssim, i l’ajudéssim, fins en ciutats com les nostres en les que fins ara hi regna el totxo i el ciment. Al pati-jardí de la Residència poden veure-s’hi els Pensaments, excel·lents flors d’hivern, –de la família de les Violetes silvestres—s’obren desafiadores, lluïnt la seva riquesa cromàtica..

Conemplar la natura i ser més concients del mal que l’infligim, creguts de ser els Reis de la Terra!