Com pot un partit –en aquest cas Esquerra Republicana– enviar-nos com alcaldable un individu que no té res a veure amb la nostra ciutat? Hi va néixer, sí, però en els quasi seixanta anys que soc a Santa Coloma en que diria que m’he relacionat amb la majoria d’entitats culturals i amb inquietuds socials com el CEP, les parròquies, Fòrum-Grama, el Club de Debats, el Casal del Mestre, la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina… mai no me l’he trobat enlloc, ni mai hem parlat d’ell.

Just ens l’envien a una ciutat en la que els ciutadans ens sentim molt colomencs perquè l’hem fet entre tots, lluitant incansablement per transformar el que era un suburbi afrós en una ciutat agradable, bonica i bona per viure-hi. En canvi el mèrit del Rufián és que en ser parlamentari surt molt a la televisió. I de quina manera hi surt? Per mi, és el model de parlamentari rebutjable, un busca-raons, uns discutidor que cerca el títol més cridaner per sortir a la premsa, però això, què aporta en realitat a la gent?

I és més, ell ja ha dit que compartirà el treball a Santa Colom amb el paper que ve jugant a Madrid, ciutat de la qual està enamorat. Desgraciadament, amb nivells diferents –menys escandalosos—l’electoralisme és un mal que sol afectar a gairebé tots els partits. L’important per ells és guanyar les eleccions.

Em pregunto: com pot ser que els electors caiguin tan sovint en la trampa?