Aplaço el comentari que vaig anunciar ahir que faria avui sobre la política per la mort de Josep Espar Ticó. Gran amic dels meus germans Miquel-Àngel, Manuel i Narcís, una amistat nascuda quan formaven part de l’Acadèmia de Llengua Catalana, que ells amb uns altres amics i amigues havien fundat. Espar era un home alt, robust i extrovertit i empresari, que sentia un gran amor per Catalunya, a la qual es pot dir que va dedicar la vida. Eren els foscos temps del franquisme i sentiren la necessitat de moure’s i treballar per salvar la llengua i la nació catalana, amb activitats que van dur a terme clandestinament, sota l’empara de la Congregació Mariana dels Jesuïtes del carrer Casp.
Entre moltes d’altres coses hi ha la vaga dels tramvies, els fets del Palau de la Musica, la creació d’Adigsa, de Cavall Fort, del diari Avui, o el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria i la campanya Volem bisbes catalans. És bo, recordar-ho; i per coneix-ho aconsello que llegiu el llibre Pas pas, camí de l’alba, escrit pels meus germans Manuel i Miquel-Àngel. Amb una literatura molt amena i concisa s’expliquen els fets. Xoca i sorprèn el nombre i categoria de personatges que hi desfilen, avui considerats com els pilars de la pàtria, com l’abat Escarré, en Josep Benet, el doctor Cardó, mossèn Ballarín, el pare Batllori, Vicens Vives, Salvador Espriu… i, com a principal inspirador del que es conegué amb la frase de “fer país”, el company i amic Jordi Pujol.
Com escriu el mateix Pujol al pròleg del llibre, “és bo que aquestes coses es recordin. Que no es perdin. I és bo que quedi constància de com pocs, en tot cas no gaires, varen ajudar a salvar les fidelitats bàsiques, les emocions íntimes, el sentit de les paraules”, que és el que fa aquest llibre.
Com que es repeteix uns quants cops el primer cognom tingues present que és “Espar”, sense cap t al final, i molt agraït per la informació compartida. Jo particularment no tenia notícia d’aquesta Acadèmia de la Llengua Catalana que es va fundar l’any 1880 i que sorgí de l’empenta de la Renaixença.
Aquests dies hem llegit diverses semblances d’en Josep Espar Ticó, i m’ha sorprès que no n’he trobat cap que parli del negoci familiar que encara és la pelleteria “La Siberia” a la cantonada Rambla de Catalunya-Gran Via d’aquí Barcelona. Potser ell no s’hi va poder dedicar molt al negoci per les seves múltiples ocupacions, però de jove tinc molt present que sempre es comentava que ell era un dels germans que havien heredat el negoci. Aquí en trobareu una mica d’història.
https://www.pelleterialasiberia.com/historia/
Benvolgut amic, gràcies pel teu (pels teus!) comentari, corregiré el cognom de l’Espar i afegeixo que al llibre que us recomano surt un resum de les dues acadèmies que es van fundar, successivament, als jesuïtes de Casp, abans de la guerra civil. En els anys de la dictadura ‘Acadèmia de Llengua Catalana és una com “refundació”, que s’emparà en el nom de l’anterior. Crec que el llibre “Pas a pas, camí de l’alba” t’interessarà molt, com recomano també el llibre de l’amic Polo, “Los catalanes son una mierda”, membre activíssim, autor material, d’entre altres actes clandestins, del segrest de la Mare de Déu de Núria, que explica en tots els detalls.