He llegit tres articles, un a Nacional digital de Jordi Barbeta que fa un retrat fúnebre de l’actual govern de la Generalitat. Un retrat que l’aboca al pessimisme. Vicent Partal, a l’editorial d’ahir a Vilaweb, retrata molt bé l’actitud del govern d’Espanya, i en treu el convenciment que per la seva descomposició, al final la victòria pot ser nostra: “Pedro Sánchez havia dit al congrés espanyol que és clar que fan servir Pegasus per espiar-nos. ¿I què pot significar això sinó que ens considera directament enemics, els enemics d’Espanya, els enemics de qui Espanya té por? ¿I què vol dir que Espanya, i el PSOE, es descari d’aquesta manera, sinó que no pot dominar-nos?”

Davant d’aquesta situació no s’entén la passivitat del nostre govern, aquesta rendició, aquesta acceptació de la política autonòmica que cada dia ens allunya més de la independència, a no ser que ja no pensin en la independència, sinó en el seu partit i en la situació personal dels militants. De l’actual política erràtica del govern català Andreu Barnils, també a Vilaweb, escriu el següent:  “L’Aragonès, tots els aragonesos del món, haurien de ser més freds, més calculadors i tocar més de peus a terra, si l’objectiu que tenen és d’ampliar la base. Ara, si l’objectiu és fer créixer el partit, el seu i prou, i no pas la base independentista global, aleshores sí que ho fan bé. ERC, més forta que mai. I l’independentisme, més feble que mai, segons les enquestes del CEO (per mai cal entendre els anys del procés, del 2015 ençà)”.

Però Partal confia que el govern espanyol, enfront de l’independentisme  cada dia va més perdut i que el poble català, l’ànima independentista, s’aparta més dels partits i acabarà vencent. “Un conflicte, tan sols s’explica bé al final. És evident que hem perdut moltes batalles. Innecessàriament i per l’estupidesa pròpia gairebé totes. Però també cal dir que ells no guanyen. I, en qualsevol cas, aquells qui vulguin discutir aquesta afirmació almenys haurien de reconèixer que encara som enmig d’una guerra, mal que siga metafòrica, amb una boira intensa que ens tapa els ulls i ens dificulta la comprensió del terreny que trepitgem. I que, per tant, pot passar qualsevol cosa”.

I ho conclou així: “Fa ja dotze anys que hi som abocats, cosa que diu moltíssim de la nostra resiliència i la nostra capacitat”.