El mes de juny ha estat molts anys -quan era nen i fins quan de gran vaig sortir del col·legi- el mes més dur de tot l’any. Al col·legi hi vaig entrar intern just als 9 anys. Per mi -i pels meus quatre germans- va ser un canvi radical, després dels tres anys de la guerra viscuts en absoluta llibertat, sense anar a escola i sense que ningú, a casa, ens posés deures. Vivíem sota la protecció de l’àvia però com que no teníem cap obligació, fèiem el que se`ns acudia. Els cinc sols, al pis com a refugi i Barcelona com el nostre camp d’expansió. I sense diners la campàvem, oberts a un món hostil que contemplàvem com un espectacle.

A col·legi ens van separar, cadascun de nosaltres dormíem sols en una habitació estreta, tancada i de sostre alt. A fora uns espais fixos: la secció on estudiàvem, les classes i uns patis espaiosos on jugàvem a futbol, i l’horari reglamentat. ¡El record de la llibertat perduda, i el deliri per tornar a l’immens món que per nosaltres era la masia de Can Fatjó, on vam començar a passar els llargs estius de vacances, així que acabaven les classes al col·legi. Recordo com arribat el mes de juny en un paper dibuixàvem les trenta caselles del mes, que tatxàvem cada dia, anhelant arribar a la que feia vint-i-una, que era quan sortiríem de vacances.

Després la vida també et posa fites com acabar els  estudis, començar la feina, fer una estada a l’estranger, o sortir de l’hospital quan hi has ingressat unes setmanes llargues. Però no he viscut cap d’aquestes esperes amb tanta intensitat com, de petit, vaig esperar les vacances. Per què? Potser perquè quan ets gran el camí te’l traces tu. O vius les coses havent determinat què vols ser i què vols fer mentre que, de petit, depens molt dels altres…

Que important que és que per als nens i nenes la infància sigui una aventura, en la que se sentin protagonistes!

N O T A: si no me’n distrec, cada dia penjo la glosa del cavespre a Faceook. Haig de dr que hi entro poc i que m’hi moc malament. Per tant, si algú em vol enviar un missatge és millor que ho faci a comentaris de capvespre, o que me l’enviï a través de jaumepsayrach@gmail.com I si vol rebre el capvespre automàticament a casa, quan surt publicat, que se sbscrigui al capvespre escrivint el seu correu a la casella de seguidors, que es troba a la columna d’aquí, al costat.