De la vida de Jesús des que neix fins que comença la vida pública ja ben entrat en els trenta anys els evangelis diuen ben poques coses: que va néixer a Betlem, que era fill de Maria i que el seu pare putatiu era Josep, de qui més endavant es diu que era fuster, i que Jesús també n’era. D’aquests anys se’n parla com de la vida oculta de Jesús tot i que el moderns biblistes, com John Meier, diuen que estudiant la vida i les circumstàncies que caracteritzaven la vida que es feia al poble de Jesús podem arribar a unes conjectures ben plausible de com seria la vida de Jesús.

Natzaret tindria, aleshores uns mil o dos mil habitants. Pertanyia a la demarcació de Galilea on la religió jueva impregnava la societat, una religió de tint conservador. La família de Jesús pertanyia  a la classe humil, no eren pobres però tampoc rics. Pel que diuen els evangelis se sap que Jesús tenia quatre germans i tres germanes, ell era el gran i, per tant, a més de fer-se càrrec del taller, el seu pare tindria un interès  especial en educar-lo com a bon creient. Els evangelis ens els mostren com conservadors i, almenys al principi de la vida pública de Jesús, com a escèptics, tot i que quan Jesús ja havia estat crucificat s’incorporaren als grup dels apòstols i un d’ells, Jaume, arribà a ser –com testimonià sant Pau, que el va conèixer– columna i dirigent de la primitiva Església.

La llengua de Jesús seria l’arameu. Però per com llegia el textos bíblics a les sinagogues on solia predicar, tot fa pensar que coneixia l’hebreu, i, possiblement, els elements bàsics de la llengua grega. Interessat per la religió, seguidor del moviment iniciat per Joan baptista, tingué de la religió una visió molt allunyada del rigorisme habitual, i en parlà amb els diferents grups religiosos del seu temps, arribant, sobretot amb els saduceus, a discussions molt fortes fins al punt que el van condemnar a mort, com a enemic de la religió.

No sembla que hagués anat a cap escola, sinó que com els altres nens hauria freqüentat la Sinagoga on aprenien a llegir, recitant de memòria la Bíblia. Però a través dels seus discursos i converses es veu que tenia una intel·ligència aguda i molt profunda, alhora que s’expressava amb un llenguatge molt senzill i molt ric, recolzant-lo amb exemples de la vida quotidiana i del seu món.

Un aspecte molt notable és que Jesús va ser un jueu laic, sense tenir res a veure amb el sacerdoci, encara que posteriorment algun corrent catòlic el presenta com un gran sacerdot.  És més, visqué enfrontat amb els sacerdots contraposant una concepció humana de la religió a la rigorista de la predicada a la sinagoga.

Una vida oculta que en els seus darres anys esclatà, mostrant la humaníssima figura de Jesús.