Dino amb els amics Eugeni i Isabel a casa dels Barrera, la Paqui i l‘Alfons. Un dinar memorable, en un a dia ben diferent del que va fer ahir, diada de Sant Jordi, d’una meteorologia esbojarrada i imprevisible.

Vaig anar a conèixer l’Aran, el nen de la parella que ara viuen a Premià de Mar, vingut al món  fa ja dos mesos. ¡El miracle que és la vida!, una cosa tan menuda i ja amb l’esclat vital dels bebès, un plor potent, un bellugar-se sense parar… i la intensa estimació que desperten.

¡La parella amiga ja són avis! Tota una vida que els he seguit molt de prop, adolescents els anys de fundació de la parròquia, joves de la JOC de seguida i, després, companys en l’ideal i en la lluita per transformar la ciutat suburbial en un lloc agradable per viure-hi. Una història bonica i entranyable.

…que rica que és la vida!