Jordi Valls Pozo en un seu interessant article publicat recentment a Infograma es pregunta si Santa Coloma –on d’uns anys ençà hi ha força persones que publiquen llibres– se la pot qualificar de “Ciutat de llibres”. És aquest un qualificatiu que anys enrere vaig estar defensant, quan, preocupats pel model de ciutat que volíem, proposava que el llibre i les flors fossin el distintiu de la política cultural de Santa Coloma.

De fet, hem tingut la sort que ens hem pogut apropiar de Màrius Sampere, un gran poeta, i que a la seva ombra ha sorgit una certa inquietud literària. Però tot molt voluntariós i molt campi qui pugui. Perquè un pla, un objectiu cultural demana diners i mitjans i no sembla que ni l’Ajuntament ni la societat civil hi estiguin interessats. De no tenir, no tenim una premsa que li doni suport, ni un centre d’estudis, ni el disseny del què caldria fer…

Personalment puc parlar de la meva experiència. Vaig fundar una editorial com d’estar per casa. ¡La feina que hem tingut per difondre la vintena de llibres que hem editat! I si les biblioteques locals avui els tenen és perquè els hem regalat.

Un dia ens pot sortir un gran escriptor, però una flor no fa estiu. Per aconseguir un objectiu d’un cert abast cal posar-hi els mitjans adients.