Comença Setmana Santa amb la festa de Rams. Una festa bonica a la que els nens donen un toc de tendresa i d’innocència, acompanyats dels seus pares i dels avis en la benedicció de les palmes i palmons, de branquillons d’olivera o d’altres arbustos en mans de la gent gran. S’enceten uns dies de vacances d’un to molt familiar, tot i que enguany la guerra d’Ucraïna hi projcte l’ombra d’una certa mala consciència: nosaltres disfrutant mentre els ucraïnesos pateixen una guerra devastadora, que afecta especialment a milers i milers de nens i nenes.

El desig de viure bé és universal i la festa de Rams ho evidencia. La gent surt de casa cercant passar uns dies bons de llibertat, d’alegria… Com ens recordo també la litúrgia d’avui. ¿Per què la gent de Jerusalem va sortir a rebre Jesús amb càntics i fent voleiar branques d’arbres i adornant el camí per on ell passaria? Ho feien perquè pensaven que Jesús seria el messies esperat, l’home que alliberaria el poble del domini romà, i podrien ser lliures i recuperar l’antic esplendor del seu país.

Trobo magnífic que Setmana Santa subratlli l’anhel que sentim els humans de ser feliços. Afegeixo: de ser feliços personalment, i de contribuir a la felicitat de les altres persones, de les que ens són pròximes i de les llunyanes.

Que si al món hi ha un valor important és l’alegria i la felicitat.