Als llocs on després de la benedicció de les palmes i palmons es fa una processó, la imatge de Jesús sol sortir de l’església muntat dalt d’un burret. Pot sorprendre a la gent que no té present el text dels Evangelis, que –tots quatre—narren aquesta escena, i  Joan afegeix que Jesús ho va triar, per acomodar-se al que diu l’Escriptura o la Bíblia, referint-se a la vinguda del Messies, tan esperat: “Alegra’t ciutat de Sió (Jerusalem), crida de goig.  Mira el teu rei que arriba, just i victoriós; ve humilment, muntat en un ase” (Zacaries, 9,9).

La gent jueva que coneixia bé les Sagrades Escriptures i que ja estava assabentada dels prodigis que feia Jesús, i que pregonava el Regne de Déu, no els va costar gens reconeixe’l com el messies esperat. I posar en ell la seva confiança, esperant que els alliberés del domini dels romans, i que recreés la rica i poderosa nació que Palestina havia estat. Però que el Regne anunciat per Jesús no fos d’aquest món els va decebre molt.

Aquesta decepció em fa pensar en la d’avui, de la gent en general, respecte de Jesús. Imagino la gentada que ha anat de vacances i penso en lo bé que s’ho passa viatjant, veient món i, sobretot, en contacte amb la natura, amb la família i els amics. És dir: disfrutant. Però sense que aquest goig l’empalmin amb el Jesús que ha donat origen a la setmana santa. Quina llàstima que l’Església no hagi sabut comunicar a la bona gent que això que estan assaborint ja és el Regne de Déu! Que Déu ens parla a través de la bellesa, de la pau, de la bondat, de l’alegria, i de l’amor! Una setmana santa per estimar molt més aquests valors, i animar-nos a treballar perquè en frueixi tothom…

I descobrir Déu, en aquestes coses que ens omplen tant.