Vaig llegir un escrit de Marta Rojals en el que elogiava el programa televisiu “Eufòria”, que jo només havia vist en els anuncis, i que avui veig que VilaWeb elogia dient que “TV3 recupera l’autoestima juvenil amb Eufòria’”. Ahir el vaig seguir una bona estona i sí, el vaig trobar encertat, un programa dinàmic, bonic, elegant i fastuós, que respira espontaneïtat o bon rotllo.
Crec que pot agradar al jovent perquè ells en són els protagonistes, i amb un desenfado absolut, dins d’un bon gust. Marta Rojals deia que amb programes com aquest la difusió del català guanya molt més que amb campanyes més serioses. Tot el programa és fet en català, els nois i noies hi parlen i moltes de les caçons que canten són en català.
Una bon programa molt oportú, després dels dos anys de pandèmia que han incidit molt negativament en la joventut. EL programa compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, que hi aboca una bona quantitat de diners.
Una bona notícia, enmig d’un panorama molt grisós.
A casa som uns quants els que ens hi hem enganxat. Això si, en diferit! El mirem l’endemà al vespre, i així podem passar ràpidament els anuncis o el Backstage després de la cançó… Sempre ens han agradat aquests concursos de cançó, en el seu dia els “OT” o el més recent també de TV3 “Oh happy day”. Coincideixo amb l’anàlisi que comentes al teu article, en el fet que “Eufòria” està molt enfocat a captar públic jove, però mantenint fórmules que també poden agradar als més sèniors (com jo mateix…☺️). I una de les coses que m’ha agradat, i que donen peu a aquest “bon rotllo” del programa, és que el jurat no fa els seus veredictes de forma o cruel o inclús ofensiva com havia vist en altres programes, això és d’agrair, encara que algunes de les valoracions que fan siguin una mica “happy flower” al meu modest entendre.