Llegeixo a Google que segons l’estudi de Enline Mortgege Advisor (?) Barcelona és una de les ciutats més boniques del món i, unes línies més avall, ho cocreta més, afirmant que és “el tercer lloc més maco de tot el món”, superat només per les ciutats de Venècia i Roma, poblacions que a mi també m’agraden molt.

Crec que aquest tipus d’afirmacions és difícil de fer. Sens dubte Roma i Venècia, sobretot Venècia, ho tenen quasi tot, i amb abundància. Els monuments, els parcs, els edificis, la història que t’assalta a cada pas que dones, els restaurants, l’art… Potser una qualitat amb la que una ciutat es pot mesurar sigui la bellesa.

Però hi ha altres qualitats per valorar una ciutat, sobretot les que ens posàvem com objectiu quan tot dissenyant el Pla Estratègic Santa Coloma 2000 resumíem amb l’expressió “una ciutat agradable i bona per viure-hi”, que és el que jo cada cop que torno a Santa Coloma hi trobo, i que la fa bonica: que sigui tranquil·la, que es vegi el cel, que ofereixi vistes amb horitzons llunyans, que hi visquis sentint a prop la natura –perquè tens un riu i una muntanya-. I que tinguis la sensació que coneixes la gent…

Potser no parlaria d’una ciutat “maca” però sí agradable i tranqui·la, banyada pel so. Una ciutat de bon viure-hi. I amb molta llum.