Aquest cop la desgràcia ha succeït molt a prop d’on visc, just a la plaça de Tetuan, i ens sembla impossible. ¡Els cops que he passat a tocar de l’antiga oficina d’un banc, amb la cortina tirada, com tantes botigues que han plegat! Però aquesta vegada el foc ha mort una família sencera, el matrimoni i els dos fills, una nena de tres anys i l’altre un bebè.

L’alcaldessa de Barcelona ha explicat que els serveis  socials de l’Ajuntament tenien cura d’aquesta família, la visitaven i l’ajudaven… Una oient del discurs no pogué aguantar més i, indignada, cridà dient que el  que ha passat no és un accident sinó un assassinat. Perpetrat per qui?

Suposo que acusava l’Ajuntament i els governants en general. El que és greu no són aquestes morts –que és una cosa hòrrida!—sinó que la nostra societat aguanti, pràcticament impassible, que visquin tantes persones sense una vivenda, i que s’hagin de refugiar en qualsevol lloc, o dormir al carrer. ¡Bon començament de l’Advent! El nen Jesús ara fa dos mil anys va néixer a la intempèrie però de seguida Maria i Josep van tornar a Betlem, on tenien una casa confortable.

 Avui moltes nits dorm al ras, amb nosaltres assabentant-nos-en per la televisió mentre comptem els dies que falten per les festes de Nadal.