Com una explosió: d’una agenda gairebé per estrenar, ara, amb el relatiu desconfinament i l’arribada del bon temps s’omple d’anotacions. Tornen a organitzar-se un munt d’actes i, sobretot, de trobades amb la família i amb els amics. I subratllo això dels amics i amigues,  i afegeixo que no solament els habituals sinó que es produeix com unes ganes de retrobar amics que feia temps que no vèiem.

I hi ha com el desig de recordar. Com si el confinamet ens hagués fet prendre consciència de la vulnerabilitat de moltes coses, de quant sovint ens entretenim amb coses que la pandèmia ens n’ha fet prendre conscièca del poc valor que tenen i, en canvi, de la importància de l’amistat i de la natura.

Amics, natura: ¿hi ha res més important, res que ens produeixi més goig? L’altre dia repassava algunes fotos d’excursions  i de trobades que he fet en pocs dies. En penjo algunes en la glosa d’avui. Són les últimes d’una llarga col·lecció, que ja compta amb dotze atapeïts àlbums.

Quan repassem els anys viscuts les trobades amb els amics i el contacte amb la natura se’ns mostren com el millor record.