Avui fa 34 anys que Xavier Valls Bauçà va morir, víctima de l’atemptat d’ETA a Hipercor, just quan anava a comprar els bitllets per sortir de vacances, la família al complet: la Maria José i els fills Xavier i Jordi. Un viatge frustrat, que ara han de construir els “nens”, llavors molt petits, i nosaltres reordant-lo, sobretot els qui en vam ser amics.

Jo el recordo molt. Ell va ser qui m’animà a agafar la regidoria d’Urbanisme quan Lluís Hernàndez volia que ocupés Cultura, i els socialistes s’hi oposaren en rodó. Haig de dir que sempre el vaig tenir al meu costat. Ressalto aquells primers mesos que, amb la feina ingent que havíem de fer i l’escassedat de diner que teníem, vam plantar molts arbres als carrers pensant que taparien la lletjor de la nostra ciutat, i que quan arribés la primavera, amb el seu esclat contribuirien a que els colomencs creguessin que ens en sortiríem.

Ara, el magnífic llibre d’Odei A.-Etxearte Santa Coloma, de suburbi a ciutat. El Pla Popular, i la difusó del film Perifèria, no solament els colomencs recordem el Pla, sinó que el donem a conèixer a Barcelona i a més enllà. Del treball del Xavier a Santa Colomafruit del Pla, a més de tres tres escoles significatives tenim el conjunt de Can Mariner, l’obra que per mi és la més representativa i simbòlica de l’arquitecte enyorat.

Per això no puc deixar de preguntar-me: ¿quan l’Ajuntament hi col·locarà la placa que va prometre amb l’explicació de qui va ser i què va fer Xavier Valls Bauzà?