Anit al cine Verdi de Barcelona vaig veure un cop més la pel·lícula Perifèria, sobre el Pla Popular. És d’admirar l’entusiasme amb què els qui la van promoure venen difonent-la, i no ja a Santa Coloma sinó a Barcelona, pensant en el gran públic. Els germans Valls, fills de l’arquitecte del Pla, van dir en l’entrevista que els va fer Josep Casulleras Nualart a VilaWeb que si el Pla Popular s’hagués fet a Barcelona, ja faria temps que s’hauria fet famós. Ahir van ser moltes les persones que van acudir al cine, entre les quals vaig tenir el goig de saludar l’arquitecte Ferran Navarro i l’enginyer Ole Torson, que van contribuir a fer que el Pla es materialitzés.

L’arquitecte Navarro havia dit que el Pla Popular no era només el llibre, en el que Xavier Valls recollia les  reivindicacions dels veïns, ordenades i harmonitzades. Recordo com el mateix Xavier estava com obsessionat en què la mateixa gent n’impulsés l’execució. De fet, com un militant més, amb el primer Ajuntament democràtic, va col·laborar incansable en la conversió de les idees del Pla en projectes tècnics.  

La pel·lícula dedica una emotiva primera part a la figura de l’arquitecte. Els seus fills descobreixen els plànols que es conserven en l’arxiu familiar. Plànols, dibuixos, fotografies… amb el rerefons de la ciutat suburbial, “faltada de tot”, com diu un veí. I llavors sembla que el film s’aturi per captar amb imatges molt boniques la vida difícil dels nous immigrants, persones d’ètnies de cultures molt diferents de la nostra, que arriben en noves onades, procedents de països pobres. Els colomencs que vam veure el film per primer cop vam trobar a faltar que en una segona part la pel·lícula mostrés el Pla Popular realitzat, amb vistes de la Santa Coloma d’avui, la ciutat de la qual ens sentim tan orgullosos. Però el títol del film no enganya: la perifèria, la d’ahir, la d’avui…

I la pregunta: els veïns i veïnes actuals –i amb ajuntaments democràtics!– serem capaços de transformar les noves perifèries perquè els nou-vinguts no visquin despenjats?