Aniré aquest matí a Sant Jeroni de la Murtra, ni que sigui només per fer costat a les persones que s’aplegaran a Can Alemany, per netejar el terreny dels residus que la gent llença a terra. Costa, fer-se a la idea de la deixadesa, de l’incivisme de la gent. Recordo sempre un dia que era a Londres fent cua per agafar l’autobús. A terra hi havia un paper. Una senyora, amb el peu intentà tirar-lo a la calçada però el paper només es desplaçà uns pams; el senyor del costat de seguida intentà empènya’l cap a fora i tampoc se’n sortí, fins que una tecera persona completà l’operació.

Sovint vaig a Montigalá. En un costat del carrer hi ha els magatzems del polígion industrial, mentre que la vorera oposada dona a la falda de la muntanya, plena d’herbes, de plantes que ara, amb la primavera, s’omplen de flors. ¿Creureu que l’espai és ple de residus de tota mena, llaunes de cervesa, tetravics, botelles de plàstic, fustots,.. fins un wàter de porcellana?

Molta gent que va pel carrer quan ha consumit el gelat, o ha tret de la capsa el darrer cigarret, tira l’envoltori a terra. ¿Dir al noi, a la noia, a qui sigui! que li ha caigut “allò”? Un s’atipa d’advertir la gent i no és aquesta la nostra funció. El que cal és més educació, i que amb activitats com la d’avui es sensibilitzi la gent. ¡Confio, sobretot, en el treball que es fa a les escoles!

I vull creure que arribarà un dia que el nostre país sigui tan net com els del nord europeu.