Em llevo d’hora i obro l’ordinador, cercant què diuen avui les notícies. Anit vaig anar a dormir desconcertat, sense saber què pensar. Avui el cel està tapat. A Google no trobo cap explicació que m’ajudi a entendre-ho. En canvi hi llegeixo comentaris sobre la victòria de l’independentisme a Escòcia…

Acabava de llegir el discurs de Jordi Sánchez anunciant que l’acord estava a punt de segellar-se quan, de sobte, surt Pere Aragonès comunicant que el diàleg s’ha trencat, i que decideixen formar un goven, ells –ERC– sols.

Això a mi ja m’agradava, però si es feia amb l’acord de Junts i d’ERC. Que els d’Aragonés –amb el suport de Junts des de fora–intentés aconseguir l’entesa amb Espanya per fer el referèndum acordat, mentre els de Puigdemont amb el Consell de la República avançaven des d’Europa. Però mai no hauria esperat el cop de porta que sembla que s’ha produït. ¿¡Per dificultats d’entesa, per desavinences personal!s?

Deixo l’ordinador i vaig a regar els xiprerets. Tenen només tres mesos. Creixen bé i si tot els va de cara viuran anys i anys, molts més que no pas jo, i es faran enormement alts.

El temps! El temps, que ho posa tot al seu lloc.