Neus Torbisco-Casals és segurament la primera persona que va activar el front internacional contra la repressió de l’independentisme. Ara és a Ginebra, com a professora i investigadora al prestigiós Graduate Institute. El 2006 va arribar a la conclusió que com a catalans no podíem dedicar totes les nostres energies a convèncer els espanyols que ens mereixem ser tan lliures i tenir tant de reconeixement de la nostra llengua i cultura, dels nostres drets col·lectius, com tenen ells. I que l’únic camí per a la llibertat plena i per a tenir representació a les institucions és tenir un estat propi. Copio uns frgments de l’excel·lent i interessantíssima entrevista que Josep Casulleres-Nualart li fa a VilaWeb, que us reccomano que llegiu sencera.

Diu que observa amb horror que aquí es reproduex la repressió dels drets humans que explica  a classe, l’ús del dret penal de l’enemic per evitar la lliure expressió i la dissidència política. “Quan s’intenta negociar amb l’estat s’ha de ser molt conscient que qualsevol predisposició al diàleg serà purament estratègica i no pas basada en principis, producte d’una necessitat conjuntural (com en el moment de la investidura de Pedro Sánchez); per tant serà un diàleg inestable i els acords a què es pugui arribar no seran tampoc veritables compromisos en una cultura política que, ja per si, és poc liberal i on molts dirigents no es caracteritzen pel fet de practicar virtuts públiques com ara el compliment dels pactes”.

“Penso que el referèndum de l’1-O va ser una gran victòria que cal reivindicar i que és irrepetible com a culminació d’un procés col·lectiu d’exercici de la democràcia que ens dignifica com a poble. Si va ser legal o no és secundari perquè tota revolució comporta trencament jurídic i la qüestió important no és la de la legalitat sinó la de legitimitat substantiva” I afegeix que molt pocs divorcis polítics es fan de comú acord i tototalment pacífics, ho veiem a Espanya, on l’Etat continua practicant una violencia institucional máxima.

Mentrestant? ¡El Consell per la República! perquè  el govern de la Generalitat és molt limitat, té pocs recursos i estarà sempre sota la repressió estatal.

‘