Aquests dies he rebut molts whatsapp i moltes trucades amb un clam comú: que el 2021 sigui un bon any, que deixem enrere el nefast 2020 i que el 2021 que estrenem sigui millor. Segur que la nit de cap d’any mentre ens empassàvem els grans de raïm expressàvem mentalment els millors desigs. ¿Algun d’ells que depengui directament de nosaltres, o tots pendents de la sort, com que et toqui la loteria?

Si haig de parlar d’un meu desig general, el primer que em ve a la ment –perquè ja fa molt de temps que hi penso–, és que ens fem com nens, que adquirim la seva innocècia, la seva il·lusió, la seva capacitat de somiar. Veure l’aspecte positiu de les coses en lloc d’aturar-nos en l’advers i dolent.

Trobo que davant de les adversitats es reacciona amb massa agror. Amb massa fatalisme. Ens inclinem més a veure els aspectes negatius que els postius. Per això em cridà tant l’atenció la nena que vaig veure a Girona quan la ciutat s’omplia de flors, la nena que al balcó de casa seva penjava un dibuix que havia pintat. Va ser la nota que entre la multitud esplèndida de flors amb què s’havia vestit la ciutat, em commogué més. Amb un senzillíssim dibuix, i amb els seu somriure ingenu, embellia la façana de casa seva.

Jesús ho va dir: “Si no us feu com a nens no entrareu en el regne del cel”. Si volem un any millor ¡recuperem la bondat i la innocent alegria de quan érem nens!