Avui la glosa es fa ressò del testimoni serè i alhora emotiu, i tremend! que ens ha ofert TV-33, amb l’impactant documental La llengua enyorada, testimoni del genocidi lingüístic — en paraules d’una de les senyores– perpetrat per França. ¡Una nació que es vanta de ser democràtica, i que dels drets humans n’ha fet un lema nacional! Una política nefasta que Espanya també ve aplicant des de fa molt de temps als Països Catalans.

Aquests germans del Nord parlen amb enyorança de quan els seus avis i els seus pares parlaven en català, i recorden amb indignació que a ells, de petits, els castigaven si parlaven en la seva llengua. Però no deixen de mantenir l’esperança que el català reprengui, i ja són nombrosos els pares que porten els seus fills a l’escola catalana. I –com diu una de les intervinents– les moltes potencialitats que encara manté el Rosselló, si el Principat esdevé un estat independent, la catalanitat de la Catalunya Nord revifarà amb força.

Són catalans i catalanes però els noms es posaven en francès

A la mainada se li prohibia parlar en català

Si parlaven en català els picaven els dits

Era prohibit escopir a terra i parlar en català

Els anuncis els comminaven a parlar en francès, a ser educats

Malgrat tot, pensen que no tot està perdut

L’escola catalana cada dia té més bona acollida

Al Rosselló el català té moltes possibilitats i si Catalunya esdevé un estat independent ho notarem moltíssim!

……………………

Què podría afegir? Que les bones notícies ens alegrin i, sobretot, que ens descobreixin la sort que tenim de poder treballar a favor d’una llengua tan bonica i tan rica, alhora que cada dia ens concienciem més del molt que nosaltres podem aportar, perquè es consolidi i s’expandeixi.