• 

He fet arribar el meu llibre Laetus dies hic potser a unes 100 persones. M’ha fet il·lusió, no podent-lo presentar en públic per culpa de la pandèmia, que siguin almenys uns quants exemplars que facin camí  a casa de persones que he pensat que el interessaria tenir-lo.

El llibre, el fet de llegir, és una manera de conversar el lector i l’autor . Una conversa tranquil·la i misteriosa: perquè tot i confluir els dos i en certa manera compenetrar-se, no poden entaular un diàleg correspost.

Bastantes persones m’han trucat, contentes, per dir-me que l’havien rebut. Algunes es fixen en la presentació, d’altres  em diuen que el llegiran a poc a poc mentre que hi ha qui li ha donat ja un cop d’ull del principi al final per, després,  i de mica en mica, llegir amb deteniment cada glosa. M’ha fet il·lusió enviar-lo als nostres polítics presoners i exiliats, als homes i dones que en el seu injust confinament tenen tant de temps per pensar i escriure. Em pregunto: em diran alguna cosa?

El llibre no deixa de ser un encontre profund.

•