He llegit a El mirall.net que al pròxim mes de març s’inaugurarà el nou centre de la Dona de la Ciba, una notícia que en lloc d’alegrar-me em desplau perquè penso que la destinació triada per al gran edifici és una equivocació. Recordaré que quan vam salvar la Ciba jo era regidor d’urbanisme i que del seu destí en vaig parlar amb el Xavier Valls i l’arquitecte Jossep Martorell. Pensàvem que pel lloc on es troba i per la seva grandiositat havia de servir per requalificar la ciutat, fent-ne un potent centre cultural, pensat primordialment per al jovent. I n’he parlat recentment amb diverses persones de Santa Coloma i estan d’acord que el destí de la Ciba és una qüestió prou important com per haver-ho consultat als ciutadans.

I no és que m’oposi que es creï un espai per la Dona (que fins podria ubicar-se també en la Ciba). Però defenso que la destinació de la Ciba hauria de tenir un caràcter cultural, i obert a tothom, encara que prevalentment als joves. I sense caure en l’exclusivisme, tan rebutjat amb raó pel feminisme perquè a la llarga quan s’abandona la inclusió, es cau en la marginació de la dona. I quan dic joves penso particularment en els nostres universitaris i universitàries. ¿Quants n’hi ha a Santa Coloma? Segur que més de mil, i si pensem en els anys que fa que funcionen els instituts, a hores d’ara son milers, els nois i noies que han fet una carrera.

On són, ara? Els que encara van a la universitat, quin al·licient tenen en la seva ciutat per reunir-s’hi, trobar-se i fer alguna cosa per Santa Coloma, si no compten amb un centre cultural potent i dinàmic? Per això estic absolutament d’acord amb el què va escriure l’Agustina Rico (*) – tant positivament compromesa amb Santa Coloma!– en el butlletí Puigcastellar, del CEP: “La Ciba, jo me la imagino d’una altra manera –no se si és gaire feminista això que diré, jo crec que sí que ho és–. M’imagino la Ciba com un espai dedicat a la tecnologia, a la ciència, a l’empresa, al futur… Una forta aposta per als joves”.

I no dic que la proposta de l’Agustina o la meva siguin millor. Però sí dic que massa sovint l’Ajuntament pren decisions importants, prescindint de la gent.

 

(*) Agustina Rico

“L’antiga fàbrica Ciba serà un centre de la Dona. Pel que sembla, un projecte ambiciós, un centre de referència. Està molt bé que la Ciutat dediqui un centre a la Dona, i que sigui gran i ple d’activitat, i esdevingui de referència; també estaria bé que totes les dones que han lluitat i lluiten encara poguessin sentir-se’l com a propi. Però la Ciba, jo me la imagino d’una altra manera –no se si és gaire feminista això que diré, jo crec que sí que ho és–. M’imagino la Ciba com un espai dedicat a la tecnologia, a la ciència, a l’empresa, al futur… Una forta aposta per als joves, un viver d’empreses, un centre tecnològic de referència, el 22@. On la dona jove, a qui tant es vol involucrar en la ciència i la tecnologia emprenedora, l’empresària, trobessin el seu lloc. M’imagino la Ciba com una actuació per recuperar, en el que es pugui, el teixit productiu i empresarial. Un gran repte i una gran necessitat”. Mirador, Puigcastellar núm. 139, 2on. Trimestre 2019. Estiu