Quan més encès era el debat entre Artur Mas i Ada Colau TV3 t’engegà als morros un seguit d’anuncis… Sempre ho fa!

Fa temps que veig la televisió però no puc acostumar-me als anuncis. M’irrita que havent decidit seguir un programa deixant altres coses, de sobte l’interrompin per emetre un seguit d’anuncis. N’he parlat més d’un cop amb amics meus però veig que ho troben natural, argüint que la televisió se sosté gràcies a la propaganda.

Em revolta, aquesta submissió mental a la prevalència del diner. També quan es reclamava que es prohibís fumar en locals públics com bars i restaurants, s’apel·lava al negoci, en contra de la llei antitabac. O, en un ordre més important, els governs i les empreses alenteixin les mesures necessàries per revertir el canvi climàtic, amb l’excusa que l’economia en sortiria greument danyada. Constato que el periodista que dirigeix un programa televisiu s’adona que els talls incomoden el públic, i se n’excusa, i remarca que serà un tall molt curt, que no marxin. Sovint, però, si ajuntes els talls que es fan, resulta que els anuncis duren més que el programa.

Diria que encara no s’ha reflexionat prou sobre quant indecent és mortificar l’oient, emetent anuncis contra la seva voluntat. A part que trencar una pel·lícula, una entrevista, un debat… hauria d’estar prohibit no solament perquè perjudica l’oient, sinó perquè estrafà el film, l’entrevista o el debat. Si s’ha pogut fer una llei que exclou el fum de llocs on hi va gent ¿no es podria regular en quins espais o moments no es permet emetre un anunci? Si més no, que igual que al diari pots girar la pàgina-anunci sense parar-t’hi, que la televisió tingués un botó que, clicant-lo, et saltessis en un instant les pantalles de propaganda.

Si lluitem contra la pol·lució física perquè perjudica la salut corporal, per què no lluitar contra la pol·lució mediàtica que perjudica la salut anímica?