Avui penjo una noticia que no és gens important però que em fa content perquè em reporta un descans i perquè és el final d’un treball al qual he dedicat moltes hores, com és la preparació d’un nou llibre meu. El text no l’he escrit ara sinó que, igual que els de la sèrie blanca (Vuitanta anys i Llum al corraló), és fet amb una selecció de cent-cinquanta  gloses, de les moltes que tinc escrites al capvespre.cat des de l’any 2010 al 2019, que deuen passar del miler. Triar-les, corregir-les, mirar d’agrupar-les en els diferents dotze capítols per la seva relativa afinitat, m’ha pres moltes hores.

Del  llibre en penjo, avui, la portada on, naturalment, apareix el tìtol, Laetus dies hic transeat i la il·lustració. La il·lustració em costà, trobar-la. És un quadre de Gauguin que se’m presentà després de refusar moltes fotos meves. Em semblà que s’adeia al contingut, tant per la bonica escena com pel títol que li posà el pintor, La dolça melancolia, que s’acosta força a l’esperit dels textos, que és el goig de viure, tot constatant el pas del temps.

Abans que el llibre es publiqui n’escriuré algunes gloses més. Ho faré perquè si quan escric els capvespres ho faig sabent que ho llegiran els lectors que els reben, m’agradarà que quan el llibre s’anunciï, aquests lectors, que ja formen una mena de complicitat intel·lectual amb mi,l’esperin amb carinyo. En successives gloses comentaré altres aspectes del llibre. Aquesta d’avui l’acabo amb una referència al títol llatí. És el primer vers d’un himne que vaig trobar en el res matutí de Laudes; em convencé a l’acte perquè consona amb l’alè que per mi té el llibre: “Que el dia d’avui transcorri feliç…”

El dia d’avui; i el dia de demà, demà passat… tota la vida!

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on ""

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*