La glosa que escric avui em resulta un xic estranya. La dedico a l’aniversari d’una casa, de la casa on vaig néixer. Per què, em direu? Ja altres vegades he evocat llocs on he viscut per la incidència que han tingut en mi com, per exemple, la masia on va néixer la meva mare en a que els meus germans i jo vam passar totes les vacances des que acabà la guerra fins que vam ser grans.

També m’he referit a situacions viscudes a la casa de la Diagonal, sobretot durant la guerra civil. Però avui, qui pren el protagonisme no som els nosaltres sinó l’edifici. I el pren perquè és una casa singular, que aquest any fa cent anys que es construí, una casa modernista considerada per molts com un dels edificis més bonics de la Diagonal.

L’Ajuntament de Barcelona dedica un llibre a la casa i a l’arquitecte, Manuel Sayrach i Carreras, que va ser el meu pare, raó per la qual l’aniversari m’atrapa a mi i a tota la família. Per celebrar-lo, a més de les visites ja habituals que organitza Open House i de la publicació del llibre esmentat s’hi afegiran altres actes, i un e molt particular, la festa familiar organitzada entusiàsticament per les nétes i néts, besnétes i besnéts de l’arquitecte, en homenatge al seu avi i besavi;  una celebració molt bonica i emotiva que, tot i assistir-hi nombrosos parents i amics, em resultà molt íntima.

Em sabé  greu no poder invitar-hi més persones de Santa Coloma i els amics del capvespre. Però us en faig partícips a través de l’escrit d’avui i del que penjaré demà.