Unes ratlles per expressar l’alegria per l’apropament dels presos polítics catalans a les presons dels Lladoners (els homes) i del Puig de les Basses, les dones, alhora que m’uneixo a la protesta per aquests empresonaments, no solament injustos sinó absolutament cruels. Espero que la seva estada “a casa” els faci sentir més a prop la calidesa del poble català.

Però com no cessa de dir el president Quim Torra i tothom que ho veu amb equanimitat, el que exigim és la seva llibertat. Diré que goso esperar que estant aquí, i el fet que el govern espanyol se senti pressionat per la votació dels partits independents que va fer que Pedro Sánchez guanyés la moció de censura, impedeixi que l’estat espanyol pugui actuar amb la impunitat, cara dura i brutalitat amb què governava el PP.

Però sobretot crec en nosaltres. Crec en el poble català que, com més va, més s’adona que té el protagonisme del procés, i que com un tsunami arrossegarà els partits (tan carcamals!) i portarà Catalunya a la independència. En aquest sentit escolto amb satisfacció que homes tan lúcids (temperamentalment tan diferents!) com Ramón Cotarelo i Salvador Cardús diguin que la independència es produirà aquest any o, a molt tardar, el que ve. Llavors les presons s’obriran!

Cal no fiar-se del que diuen els tertulians i els polítics, sinó estar atents als signes del temps.