No sé què és millor que Puigdemont decideixi dilluns. Vaig sentir que l’expresident Artur Mas s’inclinava pel no. La CUP, Esquerra, l’ANC i Òmnium (i diria que molta gent), opten pel sí. Com si hagués arribat aquell moment que t’ho jugues tot en una carta. La suspensió la vaig entendre perquè la pressió d’Europa va ser brutal. Però –com s’ha vist després– tramposa. L’Europa dels Estats no vol l’Europa dels pobles. Tenen pot de l’efecte dominó. Ara,la mediació promesa ens la neguen perquè Rajoy no la vol. I Juncker ha dit ben clar que no vol l’Europa de 90 estats. En aquestes circumstàncies el millor és fer-la grossa. I a veure què passa: d’estat estat. I res d’arrugar-nos.

Però la decisió no depèn de mi, i si em demanessin raons els parlaria del què sento…