Núria, et vaig sentir dir que si es fa el referèndum l’Ajuntament no cedirà les escoles. Però, com pots dir això, benvolguda alcaldessa? Les escoles són del poble, just fa quatre dies tot homenatjant l’arquiecte Xavier Valls, pare del Pla Popular, a mi em va tocar llegir les respostes del Xavier  a l’entrevista que l’Eugeni Madueño, la Isabel Garro i jo li vam fer per la revista Grama. Era l’any 1979. Tu no hi debies ser, oi? Doncs bé, érem molts els qui sortíem al carrer i, com contestà el Xavier, va ser gràcies a la pressió il·legal de la gent, i la lluita al carrer, que aconseguírem que es fessin les escoles, que reclamàrem després, des del Pla Popular.

Era contra la llei d’un govern “reconegut” per l’Església i pels governs europeus. Però a mi la Guardia Civil em deturà amb un cop de culata a la cara i els grisos se’m van emportar amb les mans esposades a l’espatlla i em van retenir al calaboç, per anar contra la llei. I pregunto: ¿no ha estat pràcticament sempre que els guanys els hem obtingut contra la llei? No crec que tu, amiga Núria, ni cap socialista, vulgués avui que detinguessin les dones que lluitaven per obtenir el dret de votar  quan le llei consensuada per serioses constitucions els ho prohibia.

Ara no sé què esperem els colomencs i colomenques, els qui volem la independència i els qui no, a plantar-nos a la plaça de la Vila per obligar-vos que retireu l’anunci del segrest de les urnes que, a part de fer un paper del tot galdós, no servirà de res perquè estic segur que moltes entitats i associacions (i tan de bó les parròquies, com feren en temps de Franco), posaran els seus locals al servei del referèndum.

El que és jo, repeteixo el que ja vaig escriure: només la força bruta em podrà detenir!