L’Ajuntament, amb la gran orquestració que els seus mitjans li permeten, ha engegat un llarg procés per definir què fer en els terrenys de Can Zam, en la segona fase. Les associacions i persones més compromeses amb el devenir de la ciutat, a l’adonar-se que l’Ajuntament des que han guanyat els socialistes s’ha allunyat del model de parc que sempre han defensat, reclamen que es faci un debat  seriós, obert i profund sobre què és un parc i quins són els seus valors, convençuts que Santa Coloma necessita un parc homologable  als grans parcs, que tenen totes les ciutats ben agençades.

Però l’Ajuntament socialista, que sempre ha escamotejat el debat, ara engega un anomenat procés participatiu que substituiria el debat reclamat. Una manera “intel·ligent” d’entretenir el personal i de crear la sensació que el poble (i en especial els joves) triarà com vol que sigui el parc. Però, ¿com podrà decidir-ho si, enmig de festes i activitats lúdiques en lloc d’explicar què representa un autèntic parc verd i urbà el que se’ls demana és quins dels jocs o equipaments multiusos que se’ls presenta en safata, posarien en el terreny que ha quedat a Can Zam?

La mateixa estranya creació de les dues comissions, la dels “veterans” i la dels “juniors”, ja mostra la voluntat d’evitar el debat a fons sobre el parc,  mentre que, de facto –per la via dels fets consumats–, es va consolidant el que l’Àjuntament ja té al pap: el gran espai (el més gran de Catalunya) consagrat als macroconcerts. I això és així segurament perquè  els nostres governants no estimen els “valors intangibles” propis dels grans parcs urbans –, que els “savis” de la comissió d’experts que Bartomeu Muñoz a va crear per frenar el debat, es veieren obligats a reconèixer–. Sempre s’han basquejat per muntar actes multitudinaris: mantenir a Can Zam la Feria de Abril, fer-hi una zona firal, acollir els concerts de Tele-Taxii, ara, el Rock Fest, que ha aplegat en tres dies 70.000 persones. Els agrada; potser perquè se’n parla en els mitjans de comunicació, o “potser” perquè deixen alguns diners o, qui sap!, si perquè n’esperen un rèdit electoral.

Jo dic no a l’ús inadequat que es fa del parc (¡amb uns festivals que deixen ben poca cosa positiva a la nostra ciutat!), i reclamo el debat peerquè la gent sàpiga què ens hi juguem, en la segona fae del parc.

 

Nota: per completar la informació sobre Can Zam i la reivindicació del parc adjunto els articles més interessants d’entre els molts apareguts a la revista Fòrum-Grama:

• Can Zam, quin parc volem? Cristina Mallo. Crònica de la xerrada-debat al Mas Fonollar sobre Can Zam, amb la confrontació dialèctica entre els partidaris del parc urbá, verd i frondós i els qui defensaven usos com el de la Feria de Abril. Fòrum-Grama, número 7, juny de 1997.
• Setanta entitats reclamen el parc. Fòrum-Grama, número 8, juliol de 1997.
• Acampada reivindicativa per un debat sobre Can Zam. Odei-Antxustegi-Etxearte. Cònica de l’acampada i contingut de les xerrades de l’arquitecte Manuel Ribas Piera i del sociòleg Pep Martí, més les intervencions d’Albert Fabà, Tresa Franco, Rafel Trias, Alfons Martínez, Joan Moran, Pep Palacios, Diego Arroyo, Albert Noguera, Jordi Garcia, Paco Bustos i Salva BolancerFòrum-Grama, número 65, novembre de 2002.
• Parc de Can Zam, el debat. “Espai obert”. Escrits de Ramon Jordan, Iban Blanc i Aranjuelo, Núria Valls, Jaume-P. Sayrach, Àngel Pla, Ferran López, Antonio Perea, fragments d’una entrevista a l’alcalde Bartomeu Muñoz, Loli Gómez i Agnès Olivés i Juanola. Fòrum-Grama, número 92.
• Can Zam. Resposta a la Comissió d’Experts. (Fa trenta anys que es reivindica el parc). Jaume-P. Sayrach. Exposició crítica de l’informe de la Comissió d’Experts creada per l’alcalde. Fòrum-Grama, núm. 25, març de 1999.