Vaig assistir a una xerrada que no vaig acabar d’entendre de què anava, la presentava el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport del Fòrum i del Casal del Mestre, però com que no vaig assistir a l’anterior, em vaig quedar amb la impressió que intenció era que aprofundíssim en el coneixement de l’Àrea Metropolitana. Ho dic, sobretot, perquè en concloure l’acte i agrair la nostra participació,i manifestar que sortien molt contents (hi era present un càrrec important de l’Àrea Metropolitana), una de les conferenciants no es va estar de confessar, amb un somriure murri, que “en la presentació de l’Àrea Metropolitana” no havia tingut èxit.

I tenia raó perquè quan ens va preguntar què en pensàvem la resposta unànime va ser que la gent d’aquí no n’estava gens interessada. Li van dir: si vas per la ciutat i als que trobes els preguntes què pensen de l’Àrea Metropolitana segur que cap et sabrà dir ni què és. Joan Carles Mas la va definir amb una paraula que jo feia estona que la tenia a la punta de la llengua: “Un artefacte”. Un artefacte polític i burocràtic, que a Pasqual Maragall –que tenia la idea de Catalunya com d’una gran ciutat–, li agradava molt i la contraposava a la Catalunya “de terra endins” de Jordi Pujol.

La cosa de la identitat va ser l’altra qüestió que m’interessà de la xerrada. Sobre la pregunta feta per les conferenciants que què enteníem per identitat territorial, les respostes van anar des dels qui diuen que no existeix als que la matisen i expliquen a partir de diferents factors. Que en una ciutat (o en una nació) no hi ha “una” identitat m’he trobat amb força persones que ho afirmen, especialment en els que s’oposen a la independència de Catalunya. També la neguen els que fan professió d’internacionalistes. La majoria, però, reconeixen que viure en un lloc va fent que la persona (com també les plantes i els animals) s’hi vagin adaptant i adquirint uns trets comuns (o una identitat que, en el cas dels vins, es diu una D.O., “denominació d’origen). Aquesta era la tesi evolucionista de Charles Darwin. I és lògic: ens influeix el clima, ens marca el paisatge, ens habituem als costums i fem nostre la cultura del lloc.

Es parlà també de la identitat de Santa Coloma. De com ens veuen els altres i com ens veiem nosaltres. Ho apunto. Si em vaga un altre dia hi tornaré.