Escric des del meu àtic (cercle vermell, en la foto)

Inicio la secció Cartes cíviques reprenent un costum de quan escrivia a la revista colomenca Més coloma. Un gènere epistolar que et permet tractar un tema com dirigint-te a una persona en particular i, en fer públic l’escrit, el dónes a conèixer a la gent en general. En aquest cas concret, als conciutadans i conciutadanes. És un gènere que m’agrada. Sovint quan arribo  a casa i pujo al meu àtic, en la calma i soledat del meu pis se’m fan presents les converses que he tingut; i hi dono voltes; i moltes cops sento la necessitat d’escriure’n alguna cosa. Llavors m’assec davant l’ordinador i escric.

Són molts els temes: coses que no van bé, coses que cal fer, idees que reclamen més atenció. La necessitat d’espais de trobada i de reflexió! En això, ¡quants anys ja treballant-hi! Grama va ser ja un primer intent. Exitós: avui la revista és lloada i valorada pel que significà en uns temps desolats, de desconcert i d’extrema pobresa en tots els sentits. Va ser un espai de trobada, de conscienciació, d’iniciació vers el compromís cívic. Fins que, amb la democràcia, desaparegut l’enemic comú la revista va acabar; cada partit va crear la seva plataforma i la unitat “fonamental” –sempre convenient– va desaparèixer d’entre la “bona gent” sota eslògans massa partidistes. El Club de Debats lluità per mantenir aquell esperit, Fòrum-Grama també.

Hi ha molts temes per debatre. Un tema –novament urgent– és el del parc de Can Zam. I els de sempre: el model de ciutat, la mena de participació ciutadana que ens cal, l’acolliment dels nous colomencs, el caràcter distintiu de la nostre festa major, la falta d’una política comunicativa a la ciutat, el culte a la persona, l’absència dels universitaris, la relació de Santa Coloma amb Barcelona…

Des del meu bloc –com quan era al corraló de Sant Domènec– només puc encendre una petita llum. Tant de bo, però, induís a altres persones a fer el mateix!