El llibre conté una tria de les gloses que Jaume-P. Sayrach va escriure al llarg de l’any 2010 en el seu bloc. No segueixen l’ordre cronològic sinó que s’agrupen per l’afinitat temàtica, més o menys ostensible. Sense que gràficament es faci palès el lector s’adonarà d’aquestes coincidències. En general els grups no contenen gaires gloses, amb l’excepció d’uns pocs temes als que dedica més escrits, com el que gira entorn al tema de la transcendència amb nou, o el dedicat a l’antinòmia carn-esperit o sexe i amor, amb dotze gloses, o al que tracta de temes ciutadans, amb tretze.

La diversitat dels fets que es presenten al llarg de tot un any fa que les gloses toquin molts temes diferents, a partir dels quals el lector troba intuïcions que fan pensar i que susciten moltes preguntes, sovint només apuntades perquè el lector cerqui les respostes.

El llibre és amè, té una bonica i elegant presentació i el tacte és agradable. Cada glosa ve acompanyada d’una fotografia que molts cops ella sola ja desvela el contingut de la glosa, i com que els temes solen fer referència a coses i a fets quotidians, ens atrapen, de manera que la lectura resulta fàcil i fa que el llibre es llegeixi de pressa i amb curiositat. Però, un cop acabada la lectura el mantenim a la vora perquè convida a reprendre’l i ja sense pressa llegir un dia una glosa i un altre dia una altra.

Bon llibre, d’altra banda, per llegir-lo i comentar les gloses amb altres persones.