Vaig pujar a peu a la torre del meu germá, a Pallejà, des de l’estació del tren. El sender que hi va és humil i conserva encara, en l’últim tram, el sabor del poble antic. És el terreny de les masies, que s’enfila per la falda del turò de les Planes. Feia un dia esplèndid. De primavera. Molt de sol i un airet fresquívol quenetejava l’atmosfera, i manté el verd tendre dels arbres i de les plantes. Em vaig aturar atret per unes roselles que treien el caparró enmig d’un tou d’herbes,  al costat de tímides margaridoies silvestres, de color groc. L’esbós de la senyera.

La natura sempre ens parla de la força de la vida. Fins en contrast amb l‘obsessió dels humans, que s’esforcen en tenir-la a ratlla (com es pot veure en els geomètrics jardins francesos). ¡El que arriba a costar als jardiners mantenir subjectes les plantes! Quan menys s’ho esperen, els en surt una fora del parterre… Saint-Exupéry en una bellíssima imatge deia que un bon jardiner, quan s’hi troba, oblida els plànols i s’aboca a la planta que ha aparegut, i la mima, perquè té l’empenta de l’humus del sòl on ha nascut.

Penso en el procés que estem vivint a Catalunya, i en les persones que s’oposen obstinadament a la construcció d’un nou poble, al·legant que la Llei ho prohibeix. Els preguntaria sinó creuen que la persona està per damunt de les lleis, i si les lleis –que són necessàries–, no creuen que perden el valor quan van contra la gent. He posat més amunt l’exemple de la indòmita natura. Però podria recordar que totes les grans conquestes s’han obtingut lluitant contra lleis injustes. Altrament les dones ¿podrien votar avui, si les sufragistes no haguessin lluitat contra l’ordre establert? O fruiríem de les vuit hores de treball sense la revolta de la classe obrera? I si no hagués estat pels joves objectors de consciència ¿qui salvaria els nois (i avui també les noies) de perdre un temps preciós de la seva juventut fent el servei militar? Per acabar la llista d’exemples no puc oblidar que Galileu Galilei acabà la seva vida a la presó i a l’exili per haver-se negat a sotmetre el seu pensament al dogma catòlic, com imposava la Llei de l’Església. La rebel·lió de Galileu es fonamentava en l’evidència científica. Oimés podia haver-se  emparat en l’ensenyament del mateix Jesucrist (de qui era un fidel seguidor), que sostingué sempre que la Llei (el dissabte jueu) està al servei de l’home i no l’home, al servei de la Llei.

Ens podran castigar perquè els qui tenen la Llei tenen el poder. Però mai hauríem d’acceptar que la Llei vulneri la llibertat de les persones i dels pobles!