Primers passos (4)

Les persones del barri que ja formaven part de les comunitats de Santa Rosa o de la parròquia Major en saber que en la seva demarcació es crearia una parròquia es van anar posant en contacte amb mi. No cal dir que van rebre la notícia amb goig, i que van respondre il·lusionades, a la invitació que els vaig fer de participar en la fundació del nou centre de culte. Eren uns pocs matrimonis, uns els vaig conèixer a Santa Rosa, (com els Castaño-Senra i d’altres, a la Major (com els Bardés-Macià). Als matrimonis s’hi van afegir els joves amb els quals ja havia contactat abans que la decisió d’edificar el temple hagués pres forma. Eren els nois i noies de la JOC, dels que en parlaré en una pròxima glosa.

Acompanyo aquest escrit amb la fotografia del full que vaig repartir al petit 2consell” parroquial, on es poden veure els temes que tractàrem, en vigílies d’inaugurar el diguem-ne “complex” parroquial. El temari és la síntesi de les coses que havíem hagut d’atendre, qüestions sobre l’economia, sobre l’organització i els serves que oferiríem, els horaris de les misses i del despatx… i, condicionats per la data, com faríem la inauguració. A aquesta reunió (que encara vaig imprimir amb el mètode casolà i primitiu del coixí de cera i paper de calcar), n’havien precedit moltes altres en les que es pot dir que ho vam tractat “tot”; inclús coses com si acceptava o no –i es decidí que no–, el seat 600 que em donava el meu germà Miquel-Àngel quan van comprar un seat més gran en el que hi capiguessin els quatre fills, el gos i el canari amb la gàbia.

Plantejant què faríem, sense adonar-nos-en, s’anava formant la petita comunitat cristiana del barri del Fondo. No era pròpiament una comunitat de conversos sinó de feligresos procedents de l’Església tradicional. Però en preguntar-nos com havíem de donar els passos, la realitat del barri condicionava les respostes i així és com va anar-se prefigurant la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo.

Diria que seguint el consell de Joan XXIII d‘escoltar els signes del temps, la parròquia que ens sortí s’assemblà força a la gent del barri.

n o t a: la senyora que ve a ajudar-me a la feina de casa Nona Japaridze m’ha demanat que us comuniqui que la seva cuntyada Maia Gugusiani busca treballar a hores o a jornda completa en feines de casa o de cuidar un malalt. És georgiana -com la Nona- té 31 anys, té dues nenes que viuen a Geòrgia. Si voleu informació sobre la Maia truqueu a la Nona: 602 33 33 10 (parla castellà).