“A punt per la República Catalana”

“La Diada Nacional d’aquest any arriba en un bon moment per al país, malgrat les incerteses que pugui suscitar la situació actual. Unes incerteses que no les viu només Catalunya, sinó també el conjunt d’Europa. (…) La Unió Europea passa per un moment delicat per la crisi dels refugiats i l’ascens dels populismes, cosa que obligarà a refermar els seus principis fundacionals, basats en la llibertat, la democràcia i els drets humans.

“Catalunya és i vol continuar sent part d’aquesta Europa, amb els seus defectes i les seves virtuts, però ho vol ser com a actor i no com a simple espectador. (…) El talent i la força de la societat catalana, que a nivell privat i empresarial es fa sentir arreu del món, també ho ha de fer a nivell institucional, tant dins la UE com en la resta d’organismes internacionals.

“Afortunadament Catalunya és un país que té un projecte de futur que construirem amb el diàleg i la convivència que sempre ens han caracteritzat. (…) Aquesta Diada Nacional és important no només per refermar aquesta voluntat de ser com a poble sinó per encarar un curs polític en què caldrà prendre decisions que garanteixin que Catalunya pugui escollir en llibertat el seu camí. Per això us encoratjo com a president de la Generalitat a celebrar activament aquesta Diada, amb el civisme i l’alegria que ens caracteritzen, demostrant un any més la millor cara d’aquest país”.

Frases del missatge del president, la vigília de la Diada 2016

Vaig escriure que si no puc físicament m’ajuntaré a la manifestació amb el pensament i  el cor, unit a l’anhel d’acabar el procés amb la creació de la República Catalana, com un nou estat d’Europa. Evidentment penso en “tots” els catalans i catalanes: en els que hi han nascut, en els que els anys de viure-hi i la voluntat de ser-ne els fa plenament catalans, en els qui han arribat fa poc temps… cercant a Catalunya una vida millor. Diria que l’alegria que sentim pensant en la República Catalana es deu al fet que el nou país el volem pensant no egoïstament, sinó pensant en el bé de tothom.

La samarreta de la Diada ve acompanya d’un bolígraf perquè hi escrivim el nom de la persona (o de les persones) a les que evoquem en la gran trobada d’avui. No cal dir que jo, com sens dubte molta gent, penso en la Muriel Casals. Ja quan va morir, en el primer acte que vam fer a la Biblioteca del Fondo la vam fer present amb una rosa blanca, que presidi la sessió. Avui recupero la flor i li ofreno de nou. Estenc el record a familiars meus, i a amics que estarien contents de viure el que estem vivint: el meu pare, que somià encara en la República Ibèrica.

Els meus germans Miqueel-Àngel (que amb el grup de l’Acadèmia Catalana, en la cladestinitaat, maldà per “fer país”, i l’Abelard, que en el barri de Trinitat Nova ajudà la gent a fer de la fe un compromís per fer un món millor; la neboda Goretti, que em va fer costat en el meu treball a Santa Coloma; els amics Joaquim Trias, Salvador Cabré, Josep Esquirol i Lluís Hernández, enamorats de Catalunya, i  que veien en la integració als país, dels nouvinguts, la traducció perfecta de la benaurança de Jesùs, que diu “Em vau acollir quan era foraster”.

¡Com m’agradaria que la joia que sento s’encomanés a la gent que conec i estimo!

Com diu el president, s’enceten uns mesos molt decisius. Amb ell i amb la molta gent que avui surt al carrer espero que la Diada d’avui sigui la darrera gran manifestació per reclamar el procés, perquè ens puguem dedicar a la construcció del nou país.