Seguint el procés

No són encara les 7 quan em poso davant l’ordinador. Des de les 6  l’alba treu els dits i el paisatge comença a il·luminar-se. Aquí les hores són lentes. El temps sembla que passi a poc a poc, i la nit es fa molt llarga. Arrenques el son i no ha passat gaire que una infermera entra per penjar la botelleta de l’antibiòtic. A la poca estona em posa la segona. Tornarà dintre de poc, per prendre’t la pressió i la temperatura…

Són dies d’espera. I d’un aferrissat combat contra les bactèries. Els microcultius van confirmar el que es temia: la febre delatava la presència de les bactèries al cor. I l’anàlisis posterior ha confirmat que són les mateixes que ja es van descobrir en la darrera endocarditis. Ara cal saber la incidència que han tingut en la vàlvula biològica, que és on s’instal·len, ja danyada per l’afecció del 2012. Quin mal li han fet? Per explorar-ho demà em faran una exploració intraessofàgica del cor. Després, segons els resultats, l’equip mèdic decidirà el procés que cal seguir: per eliminar(!) les bactèries i per veure quin pedaç es pot fer perquè el protagonista d’aquesta història pugui anar tirant.

Jo ho visc com a espectador. Com si veiés una pel·lícula, amb l’estranya circumstància que el protagonista del film sóc jo, i que l’aventra es viu a temps real, i  no saps quin és el final. Una experiència interessant i espiritualment molt enriquidora.

Alhora, posa als descobert la rica xarxa d’amistat i estimació en la que priviligiadament vivim inserits.