La gerra i la lletera

 Presentació del llibre número 1, “En el Fondo”. A la taula, Odei A.-Etxearte, Josep M. Galbany, Jaume P. Sayrach, Eugeni Madueño, Alba Gómez i Albert Noguera. Era l’any 2001. Quant camí fet, d’aleshores ençà! Algú dels que surten en la foto potser que ha anat massa lluny…

Quan els de Fòrum-Grama vam publicar el primer llibre de la nostra col·lecció poc imaginàvem que arribaríem a fer-ne 16, i que encara n’editerem més. “En el Fondo” va aparèixer el 2001 com un miracle. No teníem ni un duro però, impensadament, va arribar-me una petita part d’una herència que s’havia perdut en la paperassa d’un llegat molt més quantiós que, seguint la via de l’hereu, va recaure en un nostre cosí. Només quan el cosí va estudiar a fons els documents perquè una constructora volia comprar-li una caseta de Sans, per fer-hi obres, es descobrí que la propietària, que era l’àvia, l’havia deixat añs seus fills i que una part requeia en la nostra mare. No formava part de la masia, subjecta a la tradició de l’hereu. Aquesta part que tocà de la mare la vam repartir entre els germans. 250.000 pessetes a cadascú que per mi van ser 500.000, perquè el meu germà Manuel em donà la seva part.

 Molt poc diner, per editar un llibre! Però jo em vaig il·lusionar d’allò més. Vaig pensar en el conte de la lletera. En la noieta que amb la gerra que li havien regalat cada dia anava a vendre un litre de llet, pensant que amb la propina que li darien acabaria fent prou diners per fer-se una casa. Si la gerra no se li trencava.

Més que els diners heretats, tan escassos, el que m’il·lusionava era pensar que venien de la meva mare i que a la col·lecció de llibres en què pensava hi faria constar que es feia amb el Fons Montserrat Fatjó dels Xiprers. És dir, gràcis a la meva mare. Una manera de rendir-li un homenatge i de recordar-la. I de repapar que els escrits no solc afegir a la signatura el cognom matern, Quan era al col·legi sí que escrivia el nom i cognoms sencers: Jaume Pariç Sayrach Fatjó dels Xiprers. Però gràficament resulta excessiu i dóna la sensació que vulgui presumir dels cognoms (certament, molt bonics, però que contra el que moltes persones pensen, no provenen d’un rang aristocràtic: el patern ve d’un emigrant francès i el matern d’una nissaga pagesa).

I ja que parlo de tot això, permeteu que reprodueixi les portades de la col·lcció del Fòrum. I obriu els llibres veureu que tots on hi ha els crèdits, afegeixen: “Fons: Montserrat Fatjó dels Xiprers”.

En gloses successives miraré d’oferir-vos la fitxa bibliogràfica sinó de tots, sí almenys d’alguns d’aquests llibres, per si els trobeu interessants. A les biblioteques de la ciutat en tenen exemplars. Si en voleu adquirir algun, escriviu a forumgrama.cat i en Manel Valls es posarà en contacte amb vosaltres.

Per acabar, permeteu-me que aprofiti aquestes gloses que, sense voler, esdevenen propagandístiques. Vull dir-vos que necessitem persones que ens ajudin a tirar endavant el Fòrum. Som pocs. I a algú –com jo mateix– ja seria hora que plegués. Qui tingui alguna horeta per dedicar a treballs de despatx,  o qui simplement vulgui formar part de l’equip, que ens ho comuniqui, serà molt ben rebut (onmolt ben rebuda) i segur que s’hi trobarà molt a gust.  Escriviu a forumgrama.cat! Els altres, si trobeu que el que fem val la pena,  feu-vos socis: només per 30 euros l’any (a no ser que ens vulgueu fer un donatiu), ja sereu socis de Fòrum-Grama. Una bonica manera de treballar per la ciutat i per la seva gent./JPS