Un bon dipòsit

L’Ajuntament ha creat la Comissió de la Memòria Històrica. La Núria Parlon em convidà a formar-ne part. Més que com a integrant de l’equip de treball –li vaig dir– poden comptar amb mi, si creuen que puc aportar-los alguna idea. Com la mateixa alcaldessa em deia en la carta que em dirigí, el tema de la memòria històrica m’ha preocupat sempre i no només a mi, sinó a les persones amb les que he treballat i amb les que em moc actualment.

Mirant enrere, penso en la revista Grama. ¿No és tota ella un dipòsit de material, i una important contribució a la salvaguarda de la memòria d’una història que el pas dels anys hauria esborrat? Si algú vol saber com eren, per exemple, els barris de la Santa Coloma que es guanyà el despectiu nom de “ciutat dormitori”, a Grama hi trobarà molta documentació. I el que dic de Grama podria dir-ho de les revistes Ciutat i Poble, d’Infograma, del butlletí del CEP, d’Àgora, per citar algunes de les publicacions que han anat apareixent (i, desgraciadament, desapareixent!).

Poso l’exemple de Fòrum-Grama, no per a vanaglòria sinó per parlar d’una rica font per difondre la memòria d’uns anys molt interessants. La revista que duia el mateix nom arribà fins al número 100. Nou anys d’aparèixer cada mes. ¿Us imagineu la quantitat de reportatges que conté, d’entrevistes, de taules rodones, d’articles, d’efemèrides…? Només falta que metòdicament s’hi acudeixi i es vagin seleccionant escrits, i se’ls doni a conèixer, com des de l’Heura ja es va començar a fer amb els Quaderns de Santa Coloma. Com venim fent a través d’edicions del Fòrum.

A mi en aquest sentit em satisfà contemplar els quinze llibres que el Fòrum ja porta editats. Alguns són una selecció d’articles que van aparèixer en la revista. D’altres els hem escrit ara, i aviat n’afegirem algun més, com el que recollirà els Reportatges de Santa Coloma, de l’Albert Noguera, publicats a la nostra revista, tan sol3liciatts pels centres escolars d la ciutat. Que bé tenir a mà, per exemple, els diàlegs que sostenien els amics colomencs Eugeni Madueño, Laura Casas Bianchi, AnnaValls, Mercè Gascó, Loli Palomo i jo mateix, parlant de coses tan diferents com la vigència o no del Che, de l´ètica, d’Europa, de la mort, del sexe i de l’amor, de la Fira d’Abril, de les Processons religioses en una societat laica…

I quina satisfacció, afegeixo, que Santa Coloma (tan escassa en bibliografia de tema colomenc) compti amb llibres com Les Oliveres. Sabor a barrio, de Ferran Saro, o amb els molt valuosos llibres Trenta anys d’Ajuntament democràtic, de Quima Utrera i El Pla Popular, d’Odei A.-Etxearte.

Si amb tants pocs mitjans i sense una mínima infraestructura tantes persones i algunes entitats han contribuït tant a la salvaguarda i difusió de la nostra història, ¡que no farien amb el suport de l’Ajuntament i de les principals entitats de la ciutat!

Dijous vinent es projecta a la Biblioteca del Singuerlín-Salvador Cabré el documental “Santuaris de l’antifrnquisme”. Una bona ocasió per veure’l, els qui no heu ingut ocasió de fer-ho a Barcelona.

Aprofitant l’esdeveniment us faig present que l’any 2007 edicions Fòrum-Grama va publicar el llibre L’esperança d’una Església pobra i evangèlica amb articles que vaig escriure entre els anys 1965 i 1980, en què parlava del marc eclesial en què es van crear les noves parròquies fundades el 1965 a  Santa Coloma, i de com volíem que fossin les parròquies, la manera de tractar la sacramentalització i la preocupació perquè les comunitats fossin fidels a la fe i al compromís social. Hi trobareu també els articles dedicats a la JOC, i a la figura del capellà, amb els perfils tant diferents de Joan Playà, de Pere Relats i del meu germà Abelard.

Contemplada l’experiència uns anys després, es poden valorar millor tant els aspectes positius com els que no n’eren.