Pujava carrer Verdi amunt, la gent encara no havia sortit al carrer. Una calma total, la mena d’hora en què l’harmonia del dia encara no s’ha trencat i et fa sentir molt bé, no sé si perquè la conjunció de la llum tènue del sol, la mica de fresqueta que fa i el silenci que ho  embolcalla tot, t’entra a l’ànima i t’ompla de pau.

Duia el diari i fullejava la revista que l’acompanya els diumenges. M’ha colpit l’entrevista que es fa a Roger Mas, ja a partir de les paraules que encapçalen l’escrit: “El misteri és la principal raó de tot”. Una idea en la que retorno sempre. Sinó, vegeu quins títols he posat als reculls  dels meus dietaris que han anat apareixent als blogs Prímula i Capvepre, des de l’any 2007 fins avui: “80 anys”, “Llum al corraló”, “L’eternitat de les hores”, “Scala Dei”. Roger Mas parla l’admiració que sent per Jacint Verdaguer, per la seva “fascinació pel misteri”. I afegeix que li agrada Verdaguer “perquè “sempre va fugir dels camins plans i li agradaven els camins aspres”.

Diria que seria com parlar del viatge cap a l’interior del les coses i d’un mateix, en lloc de deixar-se atrapar per les imatges i  per la raó. En general, se’ns convida a sortir de nosaltres i a  fer del món un espectacle. Ens convertim en turistes que ho veuen tot a través de la càmera fotogràfica, del vídeo, del mòbil. L’aventura humana queda presonera de les imatges i de les frases fetes.

Que lluny del qui contempla el món cercant-ne l’ànima, a través del misteri!