Aquest migda(29 novembre) hem fet el vermut a l’tractiu bar del passeig de Sant Joan SandwiChef, un veritable santwitx de nois i noies, que hi venen amb l’ordinador a la planta i als baixos. Esperit juvenil, sempre a punt de fe-te una foto com aquesta tan bonica d’avui, o les que un argentí ens va fer amb l’Albert i la Geli. Hi he estat amb la Noemíi i Albert Fabà, coneguts des d’inicis de l’Ajuntament democràtic, la Noemí llavors responsable d’un grup d’universitaris catòlics i l’Albert –aleshores molt militant–, de revolucionari del Raval. Un noi sorprenent, l’Albert Fabà. Alt, fort, amable i un punt dolç i infantil, i convertit a estones en el cant de Raimon, de qui diria que se sap totes les cançons i que canta amb la fe dels conversos.

M’agradaria un dia organitzar amb ell un concert amb la col·laboració literària de Jordi Valls Pozo, que ens comentés els cants Indesinenter –que l’Albert sovint em dedica– i Les Mans i, molt especialment Veles e vents, una de les cançons que a mi mès m’agrada, tan per la lletra (difícil d’entendre, del grandíssim poeta Ausiàs March (s. XV) com de la música.

Sense oblidar Al vent, cant fort i alegre que jo solia cantar quan anava a treballar amb la Vespa allà pel Montseny.