Amb la mamà

Avui decideixo que des d’ara firmaré amb els dos cognoms. Al col·legi ja ho feia però després per pràctica i també per estètica quan vaig començar edicions Fòrum-GRAMA vaig ser només el Sayrach. Però m’adono que no està bé, i no només per una qüestió d’igualtat home-dona sinó perquè la influència que he rebut de la meva mare és molt gran. Com va escriure Jordi Pjol al magnífic llibre Cerdanyola. Nou segles de pagesia, l’influència del món pagès ha estat fonamental.

Però a més quan la mamá es casà amb el meu pare participà activament en la seva obra cultural.

Reprodueixo el tarjetó amb el que anunciaren el meu naixement.

5 Comments on "Amb la mamà"

  1. Manel Sayrach Luque | 1 desembre, 2022 at 10:44 | Respon

    Doncs tens tota la raó i també ho posaré en pràctica començant per aquest mateix comentari que deixo avui.
    Per cert el targetó és una joia! La simbologia de caire medieval representa el casc de Jaume I?
    Una abraçada,

  2. M.Paller Casas i Vilalta | 1 desembre, 2022 at 15:35 | Respon

    Magnífica idea. És un tema que s’hauria de repensar. I em sembla, si no vaig errada, que ara es pot decidir el primer cognom -el del pare o la mare. Així que fes honor al nom de la mare! Fantàstic!

  3. Jordi Morrós Ribera | 1 desembre, 2022 at 17:42 | Respon

    M’emociona i tot veure com 90 anys abans no hi havia cap neguit d’immediatesa i un naixement es comunicava a amics i coneguts amb un targetó datat 11 dies després del naixement. Però això sí, s’enviava un autèntica obra d’art i no pas un atrafegat WhatsApp amb foto inclosa per descomptat.

  4. Endavant Jaume, crec que és una decisió extraordinària i entranyable per tot el que significa. reivindicar la importància de la mare a les nostres vides hauria de ser, i personalment crec que així succeeix de forma íntima, una constant en el transcurs de les nostres vides.
    crec que el cordó umbilical mai es trenca. la nostra ment recorre a la seva figura no només en moments transcendents sinó també en aquells que considerem corrents per ser habituals i malgrat això no queda constància de la importància de la seva figura a la vida social ni com a mare i molt menys com a dona per tots els costums adquirides.
    m’agradaria creure que aquests valors socials aniran canviant amb les diverses iniciatives que ja es van succeint, com aquesta que comences.
    Felicitas!

  5. Albert Fabà Prats | 1 desembre, 2022 at 22:52 | Respon

    A mi també m’agrada això. I darrerament ho he anat fent, més que res perquè jo i mon pare ens diem igual i calia buscar una diferència: Albert Fabà Llatse, mon pare i Albert Fabà Prats, jo. Però també estic amb tu, Jaume, ma mare va jugar un paper molt important i la persona “pública” era mon pare. Així, doncs, aixó de Raimon ho anunciaré així: Veu. Albert Fabà Prats.

Respon a M.Paller Casas i Vilalta Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*