Avui comença el temps d’advent, el que visc amb major profunditat de tot l’any litúrgic. És el temps de la gran esperança, del canvi del món, i que s’arribi a aconseguir el somni de Jesús de Natzaret, que la terra es converteixi en el veritable Regne de Déu, cm preveu l’Apocalipsi, la Jerusalem celestial: No hi haurà més nit, no caldrà la llum dels gresols i la del sol, el Senyor els il·luminarà i regnaran pels segles dels segles.
Aquesta va ser la tasca de Jesús però no se’n va sortir, va fracassar, com una escena tristíssima ho exprressa clarament. Diu Jesús: Jerusalem, Jerusalem quantes vegades he volgut protegir-te com ua lloca, i tu no ho has volgut.
Em quedo amb el Jesús sofrent, i en la seva esperança de canviar el món. El Jesús company i amic, que aompanyaré al llarg de tot l’advent.
El Jesús que sortia al desert, tot sol, per mirar d’etendre els camins de Déu.
Demà la Núria Miralles fa 80 anys que va nèixer.. En la foto de dalt, amb les germanetes de Jesús al desert, acompanyada dels apres.
Sobre la Núria Miralles i les germanetes de Jesús he trobat aquesta informació a Catalunya Religió.
https://www.catalunyareligio.cat/ca/germanetes-jesus-75-anys-costat-dels-pobres-dels
De jove tinc un record d’haver tingut una llarga xerrada amb una germaneta de Jesús que tenia la família al barri de La Sagrera, i que era al barri on vivien els meus pares. Em va impressionar molt per la seva empenta i radicalitat de vida evangèlica a l’Àfrica. Em sembla que després em van dir que havia deixat la congregació, i com que fa més de 40 anys fins i tot he oblidat el seu nom i em sap greu. Al mateix barri i dins de la parròquia del Cris Rei hi havia un matrimoni sense fills molt implicat amb l’activitat missionera a l’Àfrica. Deuria ser cosa del barri amb gent decidida en l’opció missionera.
Hola Jordi, gracies del teu afectuos comentari. La gta. Pilar es la que dius de la Sagrera. Ara viu com a amiga de la Ftat. a Valverde del Fresno (Caceres) amb la Konxi .
El matrimoni era en Camil i la Carme Braulio treballant a Agermanament pel Cameru. Fa uns mesos vam acomiadar la Carme a l’Esglesia de la Sagrera plena de gom a gom. Al Camil uns mesos abans. Forta abraçada