Avui al matí ens ha vingut a veure la Núria Parlon acompanyada de la Petry Jiménez, regidora de Cultura. Una trobada feliç, molt afectuosa i oberta, sense que tot i l’amistat que tinc amb elles, no m’impideix parlar de les diferències polítiques, algun cop expressades amb una certa duresa. Jo haig de dir que mai no l’he votada, però sempre l’he considerat la meva alcaldessa i m’hi he sentit amic. Des que vaig entrar a l’Ajuntament jo he rebutjat el partidisme i vaig fer el possible perquè tots els partits anéssim a la una, inclosa l’UCD de Blas Muñoz, de qui també vaig ser amic, com del seu fill Bartomeu.
Li he dit avui: no entenc perquè sempre el PSC s’ha oposat al parc de Can Zam, verd i frodosíssim, el millor parc de Barcelona, un miracle de recuperació de l’estat salvatge, que no té. Entenc el seu punt de vista, crear-lo com un terreny de transició a la muntanya, que no tindrà mai –qan hi entrem– la sensació gairebé d’ofec quan penetres en un lloc incontaminat. L’altre aspecte que li he criticat sempre és que plogui sobre d’ella el culte a la personalitat, com si a Santa Coloma no hi hagués ningú de vàlua. Fins li he dit que jo, portant més de 50 anys treballant, no he sortit mai a l’Ajuntament informa.
Però això no treu que apreciï molt l’alcaldessa, també a Petry, i he aprofitat per demanar-li que es recordi del riquíssim espai documental, que du el meu nom a la biblioteca del Fondo. Tant de bó la política oblidi les lluites pel poder i cerqui el creixemnt de la societat civil. La Núria Parlon és prou sensible per provocar-lo.
Li agraeixo de tot cor la seva deferència!
L’alcaldessa Manuela de Madre em va preguntar si volia els arbres per als esquirolets. Li vaig dir que el parc de Boulogne reserven el nucli inaacessible per conservar l’estat natural intocable.
Gràcies Jaume, quin plaer retrobar-te tan bé a través de les teves paraules… Continuem gaudint de la teva companyia.
Per cert, saps que a les Glòries, allà al mig de Barcelona, també hi hs un bocí de parc tancat i ple de vegetació “autòctona” dedicat als animalets que hi vulguin viure?
Estic amb tu, Jaume. Independentment de les nostres diferències amb la Núria, sempre serà la nostra alcaldessa. Bé, en aquest cas jo la comparteixo amb Meritxell Roigé, l’alcaldessa de Tortosa… Una abraçada.