Davant situacions tan dramàtiques com la de la guerra que pateix Ucraïna les monges de la residència ens conviden a resar, i a assistir al saló d’actes a la projecció de no sé ben bé de quina processó amb la Verge de Fàtima, que es fa en una capital del país massacrat. Jo no hi he anat, i em pregunto per l’eficàcia de la pregària, en situacions com una guerra, o d’altres, situacions greus, com una pesta o la sequera.

Avui, per obtenir els beneficis esperats es recorre a la ciència i a la tècnica en els casos d’una malaltia o d’una catàstrofe natural, i a la mobilització de la gent, en les desgràcies ocasionades per la humanitat. A la pregària li donaria el valor que pot tenir de conscienciar la gent, tot i que té el perill d’evadir-nos, atribuint a Déu un paper que no té.

És la reflexió i el coneixement de coses com la justícia, els drets de la persona humana i el dels pobles, i l’actuació política, el que ens permet millorar el món i evitar les catàstrofes que assolen tants països i tanta gent. Pregar per fer-nos més conscients de la nostra responsabilitat, sí!, però sortir al carrer i pressionar els política que ells tenen a les seves mans els mitjans per dirigir el rumb del món.

La dita castellana: “A Dios rogando y con el mazo dando”.